Return to site

Tortellà: pel camins de "carlins i liberals"

· Ruta,Història,Senderisme
Etapa 1 | Fàcil | Tortellà - camp dels Carlins - Tortellà

Etapa marcada parcialment com a ruta saludable per Itinerànnia entre el poble de Tortellà i el camp dels Carlins, a prop d'Argelaguer. És un camí que ressegueix els passos que va fer la tropa carlina comandada pel general Savalls, quan l'agost del 1873 va assaltar, va saquejar i va cremar Tortellà. El dia 23 d'agost, abans d'arribar a Argelaguer en l'anomenat camp dels Carlins, va tenir lloc un combat entre els carlins i un escamot de l'exèrcit liberal provinent de Girona. Aquest combat històric va passar a la literatura gràcies al llibre Records de la darrera carlinada (1898) de l'escriptor i soldat carlí Marià Vayreda.

"Tortellà vivia sostingut per un liberalisme actiu i militant, aferrat a les idees republicanes i covant odi contra els carlins" - escrit del llibre "Carlins i Liberals" R. Grabolosa.

Recorregut de la ruta a peu

Situació:

Tortellà, Girona, Catalunya, Spain - Web ajuntament: http://www.tortella.cat

Google maps:

https://www.google.es/maps/place/Avinguda+de+la+Diputaci%C3%B3,+1,+17853+Tortell%C3%A0,+Girona/@42.0890154,2.4722745,9.46z/data=!4m5!3m4!1s0x12bab839674c5e63:0x5a1fac44b610c6e2!8m2!3d42.232136!4d2.6340009

Com arribar

Per començar la ruta la millor opció es aparcar el cotxe a l'avinguda de la Diputació i apropar-se a peu a la plaça Mercat de Tortellà. Veure Mapa. AQUÍ

(Aeroport de Barcelona 150Km - Aeroport de Perpignan 90Km - Aeropuert de Girona 50Km)

Recorregut

0:00' Sortim de la plaça del Mercat de Tortellà, just davant de l'església de Santa Maria de Tortellà, un edifici d'estil neoclàssic ampliat al segle XVIII i bastit originàriament damunt d'una primitiva construcció de l’època romànica. D’aquesta primitiva construcció del segle XI en queda encara la façana principal situada a ponent de l'actual església. Se’n pot apreciar l'antiga porta d'ingrés, avui cegada, formada per una gran arcada de mig punt ultrapassat. Al damunt s’hi pot observar un finestral fet de carreus molt ben tallats que no comunica amb l'interior del temple. Durant els fets de la Crema de Tortellà a la Tercera Guerra Carlina, en aquesta església s’hi van tancar uns quaranta Voluntaris de la Llibertat, els quals van defensar el poble de l'embat de les tropes carlines comandades pel General Francesc Savalls.

Just al davant de la façana de l'església, es troba un plafó informatiu sobre la ruta: Garrotxa Cultour: Record de la darrera carlinada.

Comencem a caminar vorejant l'església per la dreta i anem carrer avall cap a la zona del barri del Veïnat. Just en l’emplaçament on ara hi trobem gronxadors i plataners, hi havia hagut antigament el cementiri municipal. Hi ha constància que aquest cementiri limitava frec a frec amb les parets del temple i com que era propietat de l'església, aquesta cobrava una quantitat més aviat modesta pel dret de soterrament, que sembla que equivalia a una tercera part del jornal d'un home. Poc a poc, però, el cementiri es va anar fent petit, sobretot com a conseqüència de la nova ampliació de l'església que es va fer entre els anys 1787 i el 1796.

Va ser el 25 d'agost del 1862 que es va comprar a Bartomeu Plandiure per 225 lliures, moneda barcelonesa que equivalia a 2400 rals, el camp anomenat l'Olivet d'en Carlot, en el camí que porta al municipi de Sales de Llierca, lloc on s'ubica encara ara el nou cementiri de propietat municipal. A partir de 1863, al cementiri del costat de l’església s'hi enterrava ja molt poca gent. Entre els anys 1885 i 1891 es va arranjar tota la zona, es va rebaixar i es va crear l'actual carrer d'Olot, fent una paret de pedra a la part de tramuntana. Tots els plataners que ara hi ha en aquest indret, exceptuant-ne un, es remunten a l’any 1891.

Un cop entrem al camí de la Font passem per sota una volta que uneix la casa que creuem de cada costat de carrer i baixem cap a la zona de la font i el safareig públic.

0:02' A mà dreta tenim la font i a l'esquerra el safareig públic.

El safareig públic va ser construït el 1886 a causa de la dificultat de fer la bugada en èpoques de sequera, quan les dones havien d'anar als gorgs del Llierca i a vegades fins i tot al riu Fluvià. Es va edificar en un terreny de 97m² i mesura 14,60 metres de llarg per 3,35 metres d'ample. S'alimenta de l'aigua del Torrent del Vinyot. El safareig i el seu entorn van ser restaurats el 2010.

0:03' Al capdamunt del safareig hi trobem el barri del Veïnat, un conjunt de cases agrupades i aïllades de la resta del poble.

Un cop passat el barri del Veïnat girem 90º a l'esquerra i travessem el rec de Vinyot, per primera vegada; passat aquest rec, a mà dreta, ens enfilem corriol amunt cap al Mas de Can Parella.

Foto: Vista del poble des del corriol

0:10' Quan arribem a una pista asfaltada, continuarem en direcció esquerra cap al sector de les granges de porcs. Des d'aquí es pot contemplar de lluny l’imponent edifici de l'església de Santa Maria de Tortellà. Va ser a l'agost del 1873 quan la feble artilleria del coronel Amat Claver va intentar enderrocar-la sense èxit. En el seu interior s'hi havien escudat els Voluntaris per la Llibertat, 42 valents que s’havien organitzat per defensar el poble ja que creien que era un bon lloc per disparar contra l’adversari carlí. Abans hi havien guardat provisions, queviures i munició. Tanmateix, des del capvespre del dia 21 d'agost del 1873 fins el dia 23, els carlins van saquejar Tortellà, van violar les dones, van robar a tort i a dret i van acabar incendiant el poble, i no va ser fins el 24 d'agost que es van poder dominar les flames. Aquest incendi va provocar grans pèrdues en els béns dels tortellanencs de l’època, però en la memòria històrica de la població sempre ha quedat el record orgullós de la resistència que es va exercir davant un exèrcit carlí d'uns 3000 homes.

En el Cançoner popular figura la cançó que es cantava a Tortellà després de La Crema. (Record en veu alta de l'Amadeu Puntí)

Cal remarcar que l’incendi va destrossar el mobiliari i l’arxiu municipal de l'Ajuntament. També va ser cremat i enderrocat el local social del Montepío Tortellanés, la Societat del Casino que es va inaugurar el 1869 i que es troba situat darrera la casa número 21 del carrer de Sales.

Foto: mapa recorregut caminada (si cliques la pots descarregar de WIKILOC)

Continuem fent camí pel costat de les granges de porcs. Si ens aturem un moment a la zona on la primera granja de porcs ens queda a la nostra mà esquerra, a la dreta un tros lluny veurem la muntanya del Cós (santuari del Cós). Just a sota i trobem el municipi veí de Montagut i a la seva esquerra al fons entreveiem Castellfollit de la Roca i les esplanades de Begudà.

Si continuem fent camí cap a la segona granja i anem passant al costat de diferents masos com el de Can Renella i el de Pere Santaló arribarem a veure, a mà esquerra, just davant de l'última masia mencionada, un camp d'userda. Aquest mateix camp pels voltants de 1920 fou utilitzat com a camp de futbol i pel que se sap fou el primer on l'equip del Tortellà practicà aquest esport.

0:30' Una mica més avall, i voltejant per l'esquerra el Mas Roure Vell, continuem en direcció a la masia mig enderrocada de Can'Horts. Tornem a travessar el Rec de Vinyot, fem un tros de pla, després una mica de pujada i girem a la dreta. És aquí quan trobem a la nostra dreta el mas Can'Horts. Continuem endavant en direcció a Argelaguer.

0:45' Tornem a travessar el rec de Vinyot i al davant i a mà esquerra trobem un senyal vertical d’Itinerànnia més tres panells informatius de Cultour que expliquen breument la ubicació del camp dels carlins. Si ens endinsem per l'interior del camp de noguers i voregem el prat verd electrificat, davant l'atenta mirada d'unes desenes de vaques, recorrerem la zona on va tenir lloc la topada militar entre carlins i liberals.

Breu relat dels fets:

Just l'endemà de la Crema de Tortellà, el 24 d'agost de 1873, en aquest punt ple de vinyes, l'escriptor olotí Marià Vayreda, hi va viure en primera persona l'enfrontament bèl·lic entre els carlins, que baixaven de Tortellà, i els liberals provinents de Girona; aquest fet queda reflectit al llibre Records de la darrera carlinada en el capítol “La Barreja”. L'autor hi explica les anades i tornades dels combatents, com es vivia l'intercanvi de trets i com la cavalleria era inútil en aquesta geografia abrupta i plena de vinyers ja que no permetia que els cavalls es poguessin moure amb facilitat ni que formessin. També hi detalla una escena on li demanen al mateix Vayreda que remati un soldat enemic, i com ell, encara que ho intenta, no pot. No obstant això, l'acte de valor li va suposar igualment un ascens en la jerarquia de l'exèrcit carlista.

El llibre tambè podem trobar-lo a "Cal Cabasset" - Carrer de França 8 Tortellà, Catalunya, Spain. 656 93 90 08 -

https://www.facebook.com/pg/calcabasset

Just aquí és el final d’aquesta etapa primera de la nostra curta caminada històrica. Des d’aquest punt hi ha dues opcions. La primera és tornar a Tortellà per una ruta alternativa o bé arribar fins a Argelaguer.

Per tornar a Tortellà directament, primer recularem pel mateix camí en direcció al mas de Can'Horts. Un cop passada la casa, ens decantarem cap a la dreta camí amunt travessant un bosc d'alzines. Al capdamunt de la pujada, creuarem la carretera asfaltada que va d’Argelaguer a Tortellà, caminarem una estona per una plana fins arribar a un encreuament. Un cop allà, agafarem cap a l'esquerra en direcció a la zona esportiva de Tortellà; i d'aquí cap al poble. Quan arribem a l'altura de semàfor i travessem cap a l'avinguda, ens trobarem just al lloc on havíem iniciat la ruta.

Més informació sobre la "Tercera Guerra Carlina":

Informació complementària:

          - http://rurals.com

- http://www.hostalaltagarrotxa.com

- http://www.lafabricagran.com/ca/activitats

Autor del post:

Albert Vergés Sarola

(Tortellà 1975) arquitecte tècnic.

+34 606 026 318 - lalbertverges@gmail.com - http://www.viualtagarrotxa.cat

Alba Sabaté Vilagrassa

(Manresa, 1962) és professora de literatura. Ha publicat les novel·les: La frontera de la llum (1994), Paradisos d’aigua (2005), Cançó de setembre (2012) i Aniversari, amb la qual va guanyar el Premi Marian Vayreda l’any 2013.

El seu últim llibre: L'hotel blanc de la platja, Finalista Premi Prudenci Bertrana 2015

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly