Return to site

"Sonum Cornu" a sobre del Montsipòsit

· Paisatge,Alta Garrotxa,Toponímia

Paisatge, toponímia i patrimoni de l'Alta Garrotxa:

"Sonum Cornu" a sobre del Montsipòsit

MONTSIPÒSIT

(MONT SE POSA)

Municipi: Tortellà, Veïnat de Gratacós

Latitud: 42.25567 | Longitud: 2.61037 | Alcada: 491

Ref.: Lloc, Indret, orografia. Toponímia de la comunicació de defensa.

Documentació:

1.- Notes sobre el dret de cornar a Tortellà (Terme del castell de Sales), S. XIV-XVII Autor: Santi Soler i Simon - Amics de Besalú “IX Assemblea d’Estudis del seu Comtat”.

2.- Tortellà - Autor: Robert Bayer.

Els masos encarregats de fer sonar el corn -Sonum cornu- o dret de cornar; dret inherent a la casa, no al seu propietari o estadant, ho feien des de llocs propers i elevats -punts geogràfics estratègics-. Principalment, es feia sonar per a convocar els vassals que es trobaven sota el domini d'un castell termat, els quals devien els serveis militars (ja fos l’host o la cavalcada). Només de sentir el corn, era obligació del vassall acudir, ja fos per sortir a perseguir l’enemic, refugiar-se en cas de perill o anar a la guerra.

Montsipòsit, antigament “Mont se posa”, és un turó elevat que, geogràficament, té el seu gir o visió de 270º. A la part nord-oest, arribem a copsar Sant Grau d’Entreperes. Si anem cap a l’oest, el clot fondo format pel riu Llierca, a l’altre vora de riu, el veïnat de Vilars, Sant Eudald de Jou -avui terme de Montagut- i Santa Bàrbara de Pruneres. També, el cim alt del Cós, la Vall del Fluvià cap al sud, fins tancar el radi de visió al castell de Sales i Tortellà. Per tan, aquest indret s’utilitzava com a punt estratègic, una xarxa local de comunicació. Des d’aquí dalt, es feia vigilar i fer-se sentir quan calia alertar la població dels contorns. Segons documentació, el dret de cornar sobre el turó de Montsipòsit, l’havia adquirit el mas de Podadella -mas derruït sense conèixer el seu lloc exacte- fins al segle XIV i, posteriorment, el mas Malleu que va adquirir les seves propietats i obligacions. A canvi d’adquirir el dret, el propietari del mas, quedava accent de prestar els corresponents serveis militars a què estaven obligats la resta de vassalls sota la possessió del castell termat -castell de Sales-.

Al segle XVII era anomenat “Mont se posa”. Segurament aquest topònim derivaria de mont s’hi posa, que pot referir-se a la posta de senyals (el “mont on es posa el cornador”).

Fotografia del pedró de la Santa Creu (2018).

Veure: http://www.viualtagarrotxa.cat/blog/la-santa-creu-de-montsiposit

En aquest mateix lloc hi trobem un padró o peiró, dedicat a Santa Creu, que simbolitza el límit termal de Tortellà i oficialitza el turó com un punt estratègic que cal cristianitzar. Cada any, al 3 de maig, els veïns de Tortellà celebraven una missa i, després, s’anava en professor fins al “Domer de Motseposa” on es beneix el terme, potser, com d’altres pobles, es donaven caritas i ofrenes de pa. No tenim constància documental de quan es va construir. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser enderrocat. Pels volts de l’any 1952, els veïns del veînat de Dalt i de Gratacós, el van restaurar -fotografia adjunta- deixant-lo tal com el coneixem avui, un pilar quadrat de pedra, remolinat i pintat de color blanc, a sobre, una creu de ferro, tot, al mig d’un planer envoltat d’un alzinar de marfull.

<Inaguració de la Santa Creu de Montsipòsit -després de la restauració- (voltants del 1952)>.

Fotografia cedida per Joan Nogué -en Serrat-. Nascut a la masia de Serrat del Pont. Aquí té uns 7-8 anys i surt a la fotografia.

Homes de dreta a esquerra: Masover de Manlleu, masover de la Casanova, masover de Martís -home amb gorra-, dona del masover de Martís -dona vestit fosc-, Soledad de la Quintana, Joan de la Quintana, Mossèn Joan -rector de Tortellà-, Nuri -mestressa de Duran (pubilla)-, Joan de Duran -avi d'en Josep Pararols (en Duran), Assumpció -mestressa de Duran-, Maria de la Sínia, Joan Nogué -masover de Serrat del Pont-, Pilar de cala Sila, Filomena de Serrat del Pont, Isabel de mas Duran, Maria de Manlleu, en Xinto -bover de Manlleu-, Dolors i Emilia de mas Duran, Narcís Fontàs de can Sellés, Joaquim Pagés Manté, Joan Nogué -en Serrat-, Paula -criada de les mestresses de mas Duran-.

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly