Return to site

Sant Andreu de Guitarriu

· Romànic,Guitarriu,Sales de Llierca

ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE L’ALTA GARROTXA

LOCALITZACIÓ

Població: Guitarriu - Sales de Llierca (Garrotxa)

Coordenades:

Decimals: Altitud: 42,28668 / Latitud: 2.62131

Sexagesinals: 42º 17' 13.45" N / 2º 37' 15.51" E

Dades Bàsiques:Tipus: Església S. XI

Carecterístiques: Estil: Romànic Rural / Altitud: 920 mts

Descripció:

Sant Andreu de Gitarriu és una església romànica que es troba prop del coll de Faja I protegit del nord pel puig de Freixenet. Per arribar-hi amb vehicle cal anar a Montagut direcció a Sadernes poc abans d’arribar a Sadernes, just fent l’última pujada cal agafar un trencant a la dreta direcció al bassegoda I Lliurona passant pel coll de Faja. Hem de fer uns 9 kms per arribar a una esplanada on tobarem el mas del Serradell i a escassos metres després, a peu de pista, l’església. Cal destacar les vistes panoràmiques a la Vall del LLierca i part de l’Alta Garrotxa; molt recomenable.

Sant Andreu de Guitarriu es troba ubicada dins el terme municipal de Sales de Llierca (Garrotxa).

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'edifici

Sant Andreu de Gitarriu és una construcció romànica del segle XI, malgrat les modificacions que ha sofert. Està constituïda per una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular totalment llis. La construcció és senzilla, amb carreus petits, sense escairar però amb filades bastant regulars – normal general es les esglésies de la primera época de l’estil romànic; S. XI -. Trobem dues finestres de mig punt I doble esqueixada, situades una en la part central de l’absis I l’altra orientada al sud; il·luminen el presbiteri, fet habitual de la zona, tan a la Garrotxa, Alt Empordà, Ripollés i del Roselló.

Durant el segle XVIII s’hi va afegir una sagristía d’acord amb l’ordre general que pretenia aií protegir el clergat de les epidémies. En aquest cas concrete es va ubicar al costat de migdia de l’absis.

En el sector més occidental I a l’interior de la nau es va construir un cos elevat, si bé només es conserva l’escala I les mènsules en que es recolzava l’estructura de fusta. A peu d’escala, s’ubicava la pila baptismal, que encara es conserva in situ, tot I que a dia d’avui a perdut la seva base.

L’interior del temple està recobert per guix enblanquinat, però en alguns punts, el guix s’ha començat a despendre. Això ha permés veure una creu de consagració anterior a l’enguixada feta arran de la filmació de la pel·lícula “la Punyalada” –autor del llibre Marià Vayreda -.

El terra de la nau, tot al mateix nivell, està pavimentada amb rajola ceràmica vermella -en la parla de la Garrotxa se’n diuen “cairats”-; no són originals sinó d’alguna millora posterior –no s’ha pogut datar-.

Des del presbiteri s’accedeix a la sagristia on encara es conserva la típica pica.

A pocs metres de la façana de migdia encara es poden veure les restes de l’antiga rectoria enrunada.

La porta d'entrada consta d’un arc amb dovelles fins a l’inici de l’arc, amb arc de mig punt, es dirigeix a migjorn, banda a la qual hi ha, encastats al mur, uns nínxols. A la mateixa façana de migjorn, a l'extrem est, es troba un cos quadrat afegit tardanament, segle XVII I XVIII, usat com a sagristia i amb accés des del presbiteri. A ponent s'assenta l'espadanya, campanar de cadireta de dos ulls mancada de campanes i menys ample que la façana de l’església, sota el qual hi ha una petita finestra de mig punt i doble esqueixada sobre en el frontís.

Història

Sant Andreu de Guitarriu és un exemplar típic de l’art romànic de la primera fase, segle XI, tot i que parcialment modificat. El topònim -Gitarriu- tè una arrel etimològica entroncada amb el mot germànic –Witirici-, genitiu de -Witiric-. S’ha dit que el seu origen podria ser el de –Rivus Guitardo-, nom del qual seria un derivat. Hi ha una 2ª hipotèsi de seu origen, de –Guntirig-, nom personal que es troba documentat a Catalunya en el segle X. Un document de l'any 1044 parla de la contrada, denominada "Iotericio", del temple, però, no en tenim cap notícia fins a l'any 1221 I 1288 que s’anomena la parròquia de -Sancti Andree de Lecoriu-.

Foto:

(http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecin/id/847)

Autor

José Guiu, Camil, 1937-1991

Tot I que en un principi era una parròquia independent els greus problems economics del moment, van provocar que el 1357 cap rector de la zona se’n volgués fer càrrec, I fins I tot el clergue de Monteia es va negar a guarder-ne les joies I els ornaments. L’any 1396 el rector d’Entreperes va ser nomenat ecònom de Gitarriu, però va deiar el càrrec al cap de pocs anys L’any 1439, arran de la petició del feligresos, va passer a ser administrada per la rectoria de Lliurona -del segle XV és la cita "Ecclesia parrochialis sancti Andree de Gitarivio-. Sant Andreu perdrà la seva condició de parròquia i passarà a dependre de Santa Cecília de Sardenes, tal com es pot comprovar en diversos documents de l’època, com ara una permute de recotor datada l’any 1586 o una autorització de l’any 1722 segons la qual s’autoritzava al rector de sadernes a dir dues misses els dies festius perquè es pogués encarregar alternativament de les sufragànies de Sant Andreu de Guitarriu I Sant Grau d’Entreperes.

L’any 2001 s’hi van dur a terme unes obres de millora que van consistir a renovar la teulada I a netejar l’entorn.

 

L’octubre de 2007 I en motiu de l’aplec, es va retornar al seu lloc l’antiga pica baptismal que havia estat destruïda durant la Guerra civil I després restaurada pel picapedrer de Montagut, Josep Coma en “Bosch”, a l’estiu del matei any. Feia uns 25 anys que la melmesa pica era guardada pels “Amics de l’Alta Garrotxa”.

Recull de documentació històrica:

"Sancti Andree de Iecoriu"

Cartoral de Carlemany

Data: 7 de juliol de 1221

Descripció:

El bisbe Alemany firma la donació que Arnau de Sales ha fet a la capella de Santa Magdalena de Montpalau, el sínode de Sant Martí de Cabissó, el delme de Sant Miquel de Monteia i Sant Andreu de Gitarriu (Iecoriu), i pren la capella sota la seva guarda. I Alamanda de Sales, vídua de dit Arnau, amb les seves filles Agnès, Ermesenda i Guillema, rep en feu del bisbe, en compte dels esmentats delmes, dos masos seus, dits de Bosseganys, situats a la parròquia de Sant Esteve de Llanars, promet fer de cens a la capella una lliura de cera i es compromet, cas d'alienar els esmentats masos, a convertir altres alous seus en feu episcopal.

Texte llatí:

 

"Actum est hoc nonis iulii anno Domini . MCCXX. primo. Sig+num Alamande de Salis, sig+num Agnetis filie eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Ermesendis filie eius, sig+num Guilielme, filie eius qui supradicta firmauerunt de mandato dicti Gerundensis episcopi et Bernardi Stephani notarii, in manu Guilielmi de Cabanellis, Gerundensis canonici. Alamandus, gratia Dei Gerudensis episcopus. Ego Guilielmus de Cabanellis, qui firmamentum predictarum Ermesendis et Guilielme recepi, subscribo (s. man.). Sig+num Bernardi Seguini. Sig+num Guilielmi de Farneriis. Sig+num Petri de Aro. Ego Bernardus Sancii scripsi hoc mandato Bernardi Stephani, Gerundensis canonici et publici notarii. Bernardus Stephani, Gerundensis canonicus et publicus notarius subscribo (s. man.)".

 

Referencia

Cart., p. 171b marge. Còpia; RC ff. 144-145. Reg.: B 529.

Cartoral de Carlemany

Data: 15 d'octubre de 1228

Descripció:

El bisbe Guillem de Cabanelles, a precs d'Alamanda de Sales, consagra l'església de Santa Magdalena de Montpalau, i la rep sota la seva protecció, després d'assegurar-se una recompensa pels delmes de Sant Martí de Cabissó i Sant Miquel de Monteia, donats per a dotar la capella.

Texte en llatí:

Idus octobris anno Domini millesimo .CC. uicesimo octauo uenit dompnus Guilielmus miseracione diuina Gerundensis episcopus ad consegrandam ecclesiolam siue capellam in honore Sancte Marie Magdalene de Monte Palatio hedifficatam et pie ac deuote a nobilibus et reuerendis Arnaldo condam de Salis et domna Alamanda uxore sua constructam. Cui scilicet consegrationi interfuerunt Raimundus scilicet de Albuciano archidiaconus Impuritanensis, Raimundus de Basso abbas Sancti Felicis Gerunde atque Berengarius de Locustaria thesaurarius ecclesie Gerundensis et prior de Riuodazer et prior Sancti Tome de Caiano et sacrista Sancti Iohannis de Abbatissis et plures alii tam clerici quam milites et uicini illius loci. Quam quidem ecclesiolam siue capellam prephatus episcopus in sua recepit defensione pariter et ecclesie Gerundensis, cum una libra cere quam clerici ipsius capelle teneantur dare et soluere annis singulis sibi et successoribus suis in festo Pasche, sicut continetur in instrumento concessionis facte a predecessore suo predicte capelle. Confirmauit etiam ipsa die prephatus episcopus et concessit predicte capelle in perpetuum omnia alodia posessiones et mansos cum hominibus et feminis et cum omni integritate et proprietate sua que uel quos predicti Arnaldus condam de Salis et domna Alamanda uxor eius dederunt et Concesserunt pro alodio capelle prephate, sicut plenius et melius continetur in instrumentis inde confectis, uel que adhuc erat dante Domino ipsa ecclesiola seu capella adeptura et habitura. Saluis tamen condicionibus seu paccionibus quos predicti Arnaldo de Salis et Alamanda uxor eius antecessori suo fecerant de duobus scilicet mansis qui uocantur de Bosseganys qui sunt in parochia Sancti Stephani de Lanars, quos predicta Alamanda de Salis accepit ab eo in feudum ratione decime que accipiebat ipsa et maritus eius pro sinodo in decima Sancti Martini de Cabissono et in decima Sancti Michaelis de Montilio et in decima Sancti Andree de Iecoriu, que assensu predecessoris sui prephate capelle dederunt et concesserunt, quam sinodum Arnaldus predictus tenebat in feudum, et saluo iure in omnibus ecclesie parochialis cui ius suum plene et integre conseruatur et episcopus Gerundensis habeat potestatem instituendi et destituendi, approbandi et reprobandi in perpetuum clericos capelle a dominis castri de Montepalacio et patronis ipsius capelle electis et sibi representatis. Sig+num Guilielmi, Dei gratia Gerundensis episcopus. Ego Raimundus de Albuciano, Impuritanensis archidiaconus subscribo. Berengarius de Locustaria, presbiter et thesaurarius. Ego Raimundus abbas Uillebertrandi subscribo. (s. man.) Bonus Homo, notarius domini episcopi Gerundensis, qui hoc scripsit cum litteris suprascriptis in prima linea, ubi dicitur "Guilielmus" et rasis et emendatis in octaua linea, ubi dicitur "suo" et suprascriptis in tertia decima linea ubi dicitur "eius" et rasis et emendatis in eadem linea ubi dicitur "sue" et in sextadecima, ubi dicitur "predecessoris" et suprascriptis in nonadecima ubi dicitur "et" et in eadem ubi dicitur "capelle", die et anno quibus supra.

 

Referència

Cart., p. 170 marg. Reg.: B 548.

Foto anys 70

Altres referències

  1. Joan fill de Beatriu, de Gitarriu, veí de Llorona, i Joan fill de Besalúna, reconeixen a Companyó d’Estanyol, paborde de gener de la seu, ser homes propis seus, 22 setembre 1271. llibre: D-152 full: f 68
  2. 1280 agost 16: El bisbe Bernat de Vilert firma a Guillem de Sexà, cavaller, els delmes que rep a Gitarriu, Tortellà i Monteia, per 20 sous. Còpia de 1317. Notari Mateu d’Alda Observacions Calaix 2, núm. 179.
  3. 1280 agost 16. El bisbe firma a Guillem de Sexà, cavaller, el delme de la parròquia de Gitarriu que havia estat de Saurina, esposa difunta d'aquest i l'octava part del delme de les parròquies de Santa Maria de Tortellà, Sant Martí de Cabissó i Sant Miquel de Monteia, per 20 sous. E. Mateu d'Alda, notari episcopal (f 77v = PM núm. 361).
  4. Ponç de Rocabertí, senyor del castell de Sales, reconeix tenir pel bisbe els delmes de Llanars, Monars, Talaixà, Pera, Bestracà, Escales, Sadernes, Monteia, Entreperes, Gitarriu i Sant Julià d’Agustí, 7 juny 1324, (=PM núm. 910). Llibre: G-6 full: f 121v

  5. Pere de Cornellà, cavaller, reconeix tenir pel bisbe delmes de Talaixà, Monteia, Jou, Escales, Gitarriu, Cabissó, vilars des Los i de Brunells de la parròquia de Tortellà, Riera de Palau de Montagut, Jou, Montagut, Oix, Llanars, Tortellà, Sadernes i altres, que tenen per ell diversos senyors directes, 28 març 1347, (=PM núm. 1141). Llibre: G-6 full: f 174v-176v

  6. 1347 març 28: Pere de Cornellà, senyor del castell de Sales, reconeix tenir pel bisbe dos terços dels delmes de Talaixà i Monteia, un terç dels de Prunyà i Jou, dos terços del d’Escales, tot el de Gitarriu i altres a Sales de Llierca, Tortellà, Montagut, Llanars i Sardenes, dels que s’indiquen els senyors mitjans. Carta partida. Expedició de 1368. Notari (...) Observacions Calaix 2, núm. 29.

  7. Jaume de Cornellà reconeix tenir pel bisbe cinc sous de cens que li fa Huguet de Sexà en concepte d’host pel delme de Gitarriu, 4 març 1355. Llibre: G-6 full: f 193v

  8. El bisbe firma a Huguet de Sexà, fill de Ramon Estrader de Besalú, delmes de Cabissó, Monteia i Gitarriu que té per llegat d’Arnau Guillem de Cornellà, cosí seu, 22 maig 1355. Llibre: G-6 full: f 195v-196

  9. A Jaume Martí, clergue. No trobant-se ningú que vulgui prendre la rectoria de Gitarriu, se li encomana l’administració, 15 juliol 1357. Llibre: U-32 full: f 7v-8

  10. El vicari general firma definició de comptes a Joan de Bausarenys, de Gitarriu, per la rectoria de Gitarriu, amb 196 sous d’ingressos i 193 de despeses, 24 octubre 1365. llibre: D-163 full: f 27

  11. A Sant Andreu de Gitarriu. Monitòria per elegir obrers. I monició a Bartomeu Jordà, clergue de Monteia, que es nega a guardar les joies i ornaments de Gitarriu, 25 octubre 1365. Llibre: U-55 full: f 47v

  12. Al rector d’Entreperes. Se’l nomena ecònom de Gitarriu, parròquia mancada de rendes, 3 març 1396. Lllibre: U-85 full: f 15 (segona numeració).

  13. Als parroquians de Gitarriu. Comissió per administrar la cura vacant, 5 octubre 1401. Llibre: U-101 full: f 55

  14. Als parroquians de Gitarriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, 26 novembre 1404. Llibre: U-104 full: f 101

  15. Als parroquians de Guitarriu. Comissió per administrar la cura, 23 novembre 1407. llibre: U-107 full: f 101rv (segona numeració)

  16. Al rector de Llorona. L’església de Gitariu no té rector, i els feligresos demanen que signi administrada des de Llorona. Concedit, 5 març 1439. Lllibre: U-139 full: f 13

  17. Ameri Sabater permuta la rectoria de Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Riu amb Joan Masargui, rector de Rocabruna, 12 novembre 1586. Llibre: D-245 full: f 96

  18. Joan Masargui, rector de Sadernes, Riu, Entreperes i Gitarriu, fa procura a Narcís Garau, prevere de Sant Feliu de Girona, 2 abril 1598. Llibre: D-251 full: f 157

  19. Jaume Barraca pren possessió de les rectories unides de Sadernes, Entreperes, Sant Feliu de Riu i Gitarriu, 1 agost 1599. llibre: G-95 full: f 19

  20. Jaume Barraca, rector de Sadernes, Entreperes, Sant Feliu de Riu i Gitarriu, permuta amb Pere Carrera, rector de Porreres, Sant Feliu del Bac, Santa Maria de Sacot i Sant Miquel d’Avellanacorba, 1602 llibre: D-256 full: f 16v

  21. Antoni Solà, rector de Sadernes, Entreperes, Sant Feliu de Riu i Gitarriu, fa procura a Joan Vilades, rector de Santa Eulàlia Sacosta, per resignar, 1612 llibre: D-265 full: f 56v

  22. Jaume Llensa, rector de Sadernes, Entreperes, Sant Feliu de Riu i Gitarriu, permuta amb Jaume Bosch, clergue d’Elna, obtentor del benefici dels sants Abdó i Senèn d’Arles (Rosselló), 1614 llibre: D-267 full: f 266

  23. Jaume Bou permuta la rectoria de Sadernes, Entreperes, Sant Feliu de Riu, Gitarriu i Sant Aniol d’Aguja amb Miquel Vinyoles, domer de Tortellà, 1639. llibre: D-294 full: f 144v

  24. Miquel Vinyoles permuta les rectories de Sadernes, Entreperes, Sant Feliu de Riu i Gitarriu amb Antoni Albert, clergue, obtentor d’un personat fundat per ell mateix, 1662. llibre: D-317 full: f 268

  25. Antoni Albert, rector de Sadernes, Entreperes, Sant Feliu de Riu i Gitarriu, fa professió de fe, 1663. llibre: D-318 full: f 185

  26. Jaume Cufi, pagès de Gitarriu, fa patrimoni al seu fill Julià Cufí. (1789) llibre: D-444 full: f 416

  27. Jaume Cufi, pagès de Gitarriu, fa patrimoni al seu fill Martí Cufí. (1790) llibre: D-445 full: f 315

  28. Concessió de sepultura a l’església de Gitarriu a favor de Miquel Cufí, pagès del lloc, 15 febrer 1799 llibre: G-169 full: f 16v

Recull fet per en Juan R Lejarza (lejarzajuan@gmail.com - https://llierca.wordpress.com)

Font: https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2016/04/goigs-sant-andreu-ermita-de-gitarriu.html

Autor del post:

Albert Vergés Sarola ·

Contacte: +34 606026318 - lalbertverges@gmail.com - http://www.viualtagarrotxa.cat

Explica'ns les teves impressions en els comentaris del post, m'ajudaràs a millorar-lo!

Comparteix a les xarxes socials:

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly