Return to site

Què és l'Alta Garrotxa?

· Alta Garrotxa,Paisatge,Turisme
La diversitat i la complexitat geomorfològica d'aquest espai natural protegit ha dibuixat un paisatge espectacular i ple de contrastos. Un paisatge abrupte i de difícil accés, una realitat que recull perfectament l'etimologia del mot garrotxa: terra aspra, trencada, de mala petja.
Alta Garrotxa
L'Alta Garrotxa és un ample territori de relleu calcari situat al Prepirineu oriental i que té la consideració de subcomarca. Les seves terres es troben en 3 comarques colindants: la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollès. És un territori aspre, feréstec i d'orografia extremadament abrupta que ha condicionat el paisatge, la vegetació, la fauna i els seus habitants al llarg del temps. La seves dificultats ha permès conservar un espai relativament aïllat, amb riquesa biològica, el seu patrimoni, la seva cultura i sobretot la seva singularitat, sense dubte, l'espai de l'Alta Garrotxa es mantè com un punt diferent i atractiu, lluny de grans poblacions, un medi rural proper, paisatge singular i un patrimoni per descobrir. L'Alta Garrotxa en tot el seu conjunt tè una història escrita per la seva gent amb esforç que vol ser descoberta peu a peu, a cop de pedal, amb fotografia... l'Alta Garrotxa enbruixa a tothom que la trepitja..
L'Espai de l'Alta Garrotxa és un territori de notable extensió (32.865 hectàrees) amb una important riquesa pel que fa al patrimoni cultural: jaciments, masies, pobles, ermites... es dispersen per tot el territori i posen de manifest la importància del lloc amb relació al seu entorn mès proxim... França i la catalunya central.
Etimología
En català, el terme garrotxa té dos acepciones:
  • Breña o Breñal
  • Garrocha (perxa)
Es evident que la comarca "Garrotxa" i en especial la zona de l'Alta Garrotxa és una zona intrincada, irregular, rocosa i té el mateix significat que el de breña o breñal, és a dir que no es pot traduir al castellà pel de garrocha amb el significat de perxa.
En català "Garrotxa" només té un significat: "terra aspre, trencada i de dolenta petja", la traducció de la qual literal seria "terra aspra, trencada i de malament trepitjar"..
Límits
Per la part de migdia amb el riu fluvià; a tramuntana, amb el Pirineu i la frontera amb França; a llevant, amb les serralades de Llorona -lliurona- i de la Mare de Déu del Mont; i, a ponent, amb les serres de Navà, de Malforat i de Vivers.
Contràriament a la seva teoria, consistent a definir l'Alta Garrotxa com la caiguda natural del Canigó sobre la vall del Fluvià, estem convençuts que l'Alta Garrotxa no té res a veure amb el Canigó i que és, senzillament, el vessant de migdia de la serralada pirinenca que davalla en successives lleixes fins al Fluvià.

Alta Garrotxa
Des de temps ben remots els humans si han quedat, se l'han fet seva. S'hi han trobat restes d'assentaments humans amb troballes d'utensilis que es remunten alpaleolític superior (cova del Bisbe). Podem determinar que mès de dues-centes cinquanta coves, amb mostres d'haver estat habitades, s'han inventariat, de moment, a l'indret. Descrobrim també, a l'Alta Garrotxa, jaciments de l'epòca neolítica, de les edats del bronze i del ferro i del període ibèric. En canvi, són molt escasses, llevat de l'àmbit estricte de la Vall del Fluvià, les restes romanes, com elcastell de Falgars. És de rebut confirmar que els temps mès expansius de l'Alta Garrotxa foren els medievals, sobretot els segles XI, XII i XIII, època en la qual es formen els temples romànics i neixen les grans pairalies que escriuen les primeres petjades del que avui, en millor o pitjor estat, encara podem veure. Elsbenedictinshi van trobar refugi aSant Aniol d'Agujai aSant Llorenç del Mont(o de Sous). A l'època comtal s'hi van construir prop de quaranta esglésies molt senzilles, entre les quals destacaSant Cristòfol de BegetiSant Feliu de Riu. Laprimera guerra remençava començar en aquestes terres. A latercera guerra carlinahi apareixen nombroses partidescarlines(batalla del Toix). L'activitat econòmica principal era l'explotació del bosc per obtenir-necarbó vegetal, fins a l'aparició del gasbutà. A partir delsanys 60 pateix un fort procés de despoblament i comença la davallada de l'Alta Garrotxa. Milers de persones de Riu, Bassegoda, Ribelles, Hortmoier, el Bac, Lliurona van a viure a poblacions com Olot, Banyoles, Girona, Tortellà, Montagut, Camprodon, Castellfollit de la Roca, Sant Jaume del Llierca buscant una vida millor i mès moderna. Aquesta gent sencilla i treballador s'emporten les seves pertinences i lo mès important la història, la tradició, la llegenda... d'un món eminentment rural i de transmissió oral. però alhora no es poden emportar el romànic, oratoris, les cases pairals, les masoveries... ni el paisatge "terra aspre, trencada i de dolenta petja".
Avui, és un espai que sobreviu gracies a activitats com el senderisme, el cicloturisme, el turisme rural, juntament amb el desenvolupament d'altres activitas lligades a l'aprofitament dels recursos naturals per part de la població local. Avui gràcies a les noves tecnologies i el món de les xarxes socials l'Alta Garrotxa sobreviu i el record de les seves dites, festes, llegendes es tornen a fer sentir.

Autor del post:

Albert Vergés Sarola ·

Contacte: +34 606026318 - lalbertverges@gmail.com - http://www.viualtagarrotxa.cat

Explica'ns les teves impressions en els comentaris del post, m'ajudaràs a millorar-lo!

Comparteix a les xarxes socials:

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly