Return to site

Llibre del Sindicat Remença (1448)

El Llibre del Sindicat Remença de 1448, de l’Arxiu Municipal de Girona, és un document manuscrit en llatí d'entre 1448 i 1449, amb la toponímia en català, que recull les actes de les reunions dutes a terme pels serfs (remences), Les reunions dels remences es van celebrar entre el 13 d'octubre de 1448 i el 10 de març de 1449 i van aplegar prop de 10.500 homes, en diverses diòcesis catalanes. de les diòcesis de Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell entre els anys 1448 i 1449 per a designar els representants que havien de negociar l’abolició dels mals usos davant del rei Alfons el Magnànim. Aquestes assemblees, autoritzades pel rei, també havien de servir per a recollir els diners necessaris per a finançar el procés.

Per manament reial les sessions no podien aplegar més de 50 persones i hi havia d'assistir sempre un oficial o delegat reial i un notari que n'aixequés acta. El lloc de reunió solia ser l'església parroquial, però també la plaça de la vila, el cementiri, el castell senyorial, la sagrera o cases particulars. Normalment els homes eren convocats per repic de timbals, de campanes, corns o al so de “viafora”.

El sindicat remença de 1448 és excepcional pel fet de representar l’expressió de la voluntat dels pagesos no lliures d’un ampli territori. Aquesta excepcionalitat justifica que el Comitè Internacional del Programa Memòria del Món de la UNESCO, reunit a Gwangju (República de Corea), acordés el 18 de juny de 2013 inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món (Memory of the World).

El Llibre del Sindicat Remença es troba a l'arxiu de Girona.Explica com els pagesos catalans es van organitzar per lluitar per l'abolició de la "servitud".

Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats, per contracte o per naixement, a un mas i les seves terres, i obligats a pagar una remença o redempció per deslliurar-se d'aquesta adscripció a la terra. A més estaven subjectes a altres servituds --conegudes com a "mals usos"-- i drets que el pagès devia al senyor.

Reclamacions com les dels remences es van anar succeint arreu d'Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya on es va abolir, per primera vegada de forma oficial, la servitud el 1486a través de la Sentència Arbitral de Guadalupe. El SindicatRemença de 1448 n'és un precedent. A més, s'hi expressa la voluntat dels pagesos no lliures d'un ampli territori, cosa que el fa excepcional.

El llibre es custodia a l'Arxiu Municipal de Girona i el 2004 l'Ajuntament de Girona va publicar-ne la transcripció i l'edició a cura de M. Mercè Homs.

Aquest llibre és un precedent de l'abolició de la servitud i, a més, expressa la voluntat dels serfs d'una gran àrea, per això ha estat inclòs al programa Memòria del Món de la UNESCO.

Posteriorment, el llibre ha estat digitalitzat i posat a disposició pública al web de l'Arxiu Municipal de Girona, el qual també permet la cerca automatitzada en els seus índexs de noms de persones (15.812 entrades) i llocs i organismes (3.376 entrades).

El Llibre del Sindicat Remença és un llibre manuscrit en paper amb cobertes de pergamí, que mesura 31,5 x 25 cm. i té 237 folis. Està escrit en llatí, en escriptura gòtica. Al llom del llibre consta la referència “Libra de los remensas, 1448” i al primer foli consta “Sindicatus”, per això el títol atribuït del document és Llibre del Sindicat Remença de 1448.

El 18 juny de 2013 el Comitè Internacional del Programa Memòria del Món reunit a Gwangju (República de Corea) va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO. Ha estat el primer document català inclòs en el registre. La seva inscripció es fonamenta en el fet que les reclamacions dels remences, de les quals n'és testimoni el Llibre del Sindicat Remença de 1448, forçaren que per primera vegada a Europa s'abolís de forma oficial la servitud el 1486 mitjançant la sentència arbitral de Guadalupe.

El Registre[3] és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l'accés i la difusió del patrimoni documental. El seu objectiu és promoure i preservar de l'amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l'evolució de la humanitat.

Dos fets rellevants des del punt de vista d'aportacions catalanesa l'història de la cultura occidental, resum del significat del llibre:

  • És la primera vegada a la cultura d'occident que es forma i s'autoritza un Sindicat(es a dir un nou tipus d'organització social) per obtenir un objectiu laboral comú.
    Catalunya és el primer lloc del món on està documentada la lluita pels drets humans i socials, ja en l’època medieval. El primer moviment dels remences del que en tenim notícia  és del 1388. El fet històric demostra que, si les persones es posen d’acord, si s’organitzen, poden aconseguir els seus objectius de llibertat.
  • Les reunions van desembocar, quatre dècades més tard, el 21 d’abril de 1486, a la Sentència Arbitral a Guadalupe,que va significar la definitiva abolició de l’adscripció al predi i de tots els mals usos. És la primera vegada que s'alliberen legalment els serfs a Europa. 

A Tortellà com d'altres municipis de la Garrotxa, té lloc una d'aquestes assemblees; aquest fet passa el 21 d'octubre de 1448 a Tortellà ("Torteya" - nom llatí), en presència de Jaume Coma, notari, i dels testimonis dits anteriorment, són convocats, amb repic de campanes de l'església Santa Maria de Tortellà ("Beate Marie de Torteyano"), els homes de les parròquies de Tortellà, Sadernes, Sales, Entreperes i Monteia, sotsvegueria de Besalú, amb llicència de l’honorable Pere Dalmau Boixeda, sotsveguer, en nom de qui també hi és present Bartomeu Ribes, porter reial. f. 30v, 31r :

Text llatí

1448 octubre 21, dilluns. Santa Maria de Tortellà

 

Necnon ipsa eadem die lune computata vicesima prima mensis octobris et anni iam dictorum, in presentia mei iam dicti Iacobi Coma, notarii, et testium supra proxime descriptorum, convocati et congregati homines infrascripti parrochiarum infrascriptarum subvicarie predicte Bisulduni dicte Gerundensis diocesis, in ecclesia Beate Marie de Torteyano per repicamentum simbalorum dicte ecclesie, de licentia dicti honorabilis Petri Dalmatii Boixeda, subvicarii prelibati, presente in hiis pro eo Bartholomeo Ribes, portario regio supra nominato, scilicet.

 

Torteya 1

Matheus Quintana, Petrus de Gratacos, Nicholaus Torrent, etatis viginti duorum annorum, Petrus Palol, etatis viginti annorum, Petrus Duran, Iohannes Frigola alias Closa, Raymundus Petrus Palol, etatis viginti annorum, Petrus Duran, Iohannes Frigola alias Closa, Raymundus Gener, Petrus Serrat, Petrus Cortada, etatis XX annorum, Matheus Basi alias Brunells, // (f. 31r) Iohannes Serra, Petrus de Brunells devall, Andreas Oliveda, Bernardus Maler, minorum dierum, Petrus dez Lorts, Anthonius de Matacas, omnes parrochie Beate Marie de Torteya.

 

Sadernes 2

Bernardus Aulina, Petrus Olivera, Vincentius Roura, etatis viginti duorum annorum, Petrus Loret, Arnaldus Sgleya, maior dierum, omnes parrochie Sancte Cicilie de Sadernes.

 

Sales 3

Martinus Ionquerol, etatis viginti duorum annorum, Anthonius Spolla, etatis viginti trium annorum, Michaelis de Banyls, etatis decem septem annorum, Petrus Castels, etatis viginti trium annorum, Anthonius Casella, etatis viginti duorum annorum, Iacobus Sarola, etatis viginti duorum annorum, Petrus Gironell, Guillermus Casals, Bernardus Banyls, Bartholomeus Alou, omnes parrochie Beate Marie de Sales.

 

Entreperes 4

Bernardus Argilers, Arnaldus Roura, Petrus Salavert, omnes parrochie Beate Marie de Entreperes.

 

Monteyha 5

Iohannes Noguera, Petrus March, omnes parrochie Sancti Michaelis de Monteyha.

 

1. Torteya escrit al marge esquerre. 2. Sadernes escrit al marge esquerre. 3. Sales escrit al marge esquerre. 4. Entreperes escrit al marge esquerre. 5. Monteya escrit al marge esquerre.

Reculls:

Enllaços externs:

«Llibre del Sindicat de Remença». Servei de Gestió documental, Arxius i Publicacions. Ajuntament de Girona. [Consulta: 1 agost 2013].. Accés en línia amb informació sobre el recurs, visualització del llibre i consulta dels índexs.

A la nostra comarca de la Garrotxa el fet remença més important va ser al voltant de la figura de Francesc Verntallat (≈1420-1497), nascut a la Vall d’en Bas, va ser un líder carismàtic i un personatge llegendari, digne de la èpica i la novel·la. En temps de la guerra civil catalana (1462-1472), que és també la primera guerra remença, va ser el capità de milers de pagesos revoltats contra els nobles. Defensà una causa justa que no li pertocava, ja que ell era fonamentalment un donzell i no era remença (pagès subjecte al senyor): en canvi, sí que ho era la seva dona Joana Noguer. De fet, durant una època de la seva vida va treballar, com la seva dona i com diuen les cròniques del seu temps, com un pagès: “vivia de son laurar e cavar, cum ha hun sotil pagès”.

Autor del post:

Albert Vergés Sarola

+34 606 026 318 - lalbertverges@gmail.com - http://www.viualtagarrotxa.cat

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly