Return to site

La Santa Creu de Montsipòsit

· Alta Garrotxa,Costums,Patrimoni

Al cim de Montsipòsit n'hi ha una creu de terme o peiró, dedicat a "Santa Creu", recòrd d'una antiga tradició.

El pedró de la "Santa Creu", ubicat al cim de Montsipòsit (antigament Montseposa) municipi de Tortellà (Garrotxa)  és un pilar de pedra amb un barret a 4 aigües i al capdamunt una creu de ferro.

Dades bàsiques

Tipus Oratori

Construït ?
 

Característiques

Estil Obra popular
 

Ubicació

Comarca Garrotxa
Municipi Tortellà
Localització Muntanya de Montsipòsit

Bé inventariat

Identificador

Descripció

Pilar massís de planta quadrada que té aparença d'oratori. Compost per pedra natural calcària, cobert amb un teulat a 4 aigües. Està arrebossat i pintat de color blanc. Al capdemunt n'hi ha una creu de ferro.

Està situat al cim de la muntanya de Montsipòsit o Montseposa en una clariana oberta al mig d'un bosc d'alzinar de marfull.

La seva construcció està orientada en l'eix nord-oest (mestral) i sud-est (xaloc).

Com arribar-hi

El seu accés és a peu. Podem arribar-hi des de Tortellà o des del pont de Llierca -Sadernes-.

Història

Un costum, força generalitzat, era la construcció d’una creu de terme o peiró, habitualment de pedra. L'origen de les creus de terme és incert però es creu que delimitaven els termes de les poblacions, s'ubiquen prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins o sobre un turó alt. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, cobertes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura popular. A Tortellà en tenim una, la Santa Creu de Montsipòsit o Montseposa, col·locada en el punt més alt del turó -altura 491 metres-, a la part nordoccidental del terme municipal, formant part dels contraforts més meridionals del massís de l'Alta Garrotxa, dominant la plana de Tortellà i el marge esquerra del Llierca.

El terme de Tortellà anava molt lligat amb el devenir de les possessions dels senyors de Sales. que també tenia drets a Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia. El Turó de Montsipòsit feia de referència, segurament net d’alzines, limitava el terme de Tortellà per la part nord-oest, amb el d’Entreperes, Monteia i el clot del Llierca. Des de dalt del turó podem guaitar quasi 270º; des del clot del Llierca, fins el Vilars i Sant Eudald, Montagut i el Cós, la Vall de Fluvià, fins al Castell de Sales. Els habitants de la nostra terra agafem el cim com un punt estratégic, punt de guaita en cas de perill -els habitants del mas Manlleu feien sonar el corn cada vegada que calia alertar la població, o si calia convocar a armes els homes del castell de Sales-.

Les primeres referències documentals que hem trobat sobre aquest lloc provenen de l'arxiu de la família Casabona i daten del segle XV, concretament de l'any 1453. Però l'existència d'un pedró en aquest indret ha de ser molt anterior. Dificil documentar el seu origen concret. El pedró es va consignar a la Santa Creu, festivitat pel 3 de maig.

Es creu que la festa de la Creu de Maig té un origen pre-cristià -celtes- en l'Arbre de Maig o el culte a l'arbre. Era costum engalanar un arbre i col·locar-lo en un lloc preferent per la comunitat, símbol de domini. Segurament, els romans van adoptar el costum i, van fixar la festa, el 3 de maig, el dia de la «troballa» per santa Helena, mare de l’emperador Constantí, l'any 326, de la «veritable creu» (Veracreu) on Crist va ser crucificat, per tan el simbol del Crist a la creu. La devoció a la Santa Creu és present a Catalunya des de temps antics tal com ho demostren les dedicatòries de vells edificis eclesiàstics arreu del territori. L’advocació a la Santa Creu és la primera, molt abans de la de santa Eulàlia, de la catedral de Barcelona. El comte Bernat Tallaferro de Besalú portà de Roma, la Veracreu o santa Creu, el 1017 i que el seu fill Guillem regala el 1027 als canonges de Santa Maria de Besalú, la qual fou un centre de devoció i atracció del monestir. Una altra important relíquia, la posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes i fou causa dels jubileus sants del monestir, cada any que la festa de la Santa Creu de maig coincidia en divendres. Per aquest motiu, creiem que la Santa Creu de Montsipòsit ha de tenir una tradició antiga i arrelada a la terra.

Sabem per documentació que l’any 1780, el mossèn Jeroni Bustins -nascut a Sant Aniol, 1738 - Tortellà, 1800-, sagristà, va escriure la consueta de les celebracions religioses a l’església de Santa Maria de Tortellà, la festa de Santa Creu ja es feia pel 3 de maig. Abans del 1777, es feia vigília cantan completes i el mateix dia, missa. Després s’anava en professor fins al “Domer de Motseposa” on es beneïa el terme, potser, com d’altres pobles, es donaven caritas i ofrenes de pa. Aquesta benedicció del terme i de les persones significava oferir a tothom la compassió de Déu, i demanar que tots els sofriments, necessitats, drames humans, conflictes, experiència de la mort..., gràcies a Jesús, mort en creu, es convertissin en experiència de vida i salvació. Es mostrava que el Senyor de la creu acompanyava tots i cadascun de nosaltres en les nostres creus. També la finalitat principal d'aquest ritual era conjurar el perill de les tempestes i les temibles pedregades que a partir d'aquell moment de l'any podien començar a fer-se present. A partir del 1777, el bisbat de Girona va prohibir totes les romeries i processons fora del poble,

Aquesta mesura fou adoptada, en part, per evitar els excessos carnals i els escàndols que l'actitud de determinats feligresos podien fer tot aprofitant aquelles circuntàncies d'un dia d'esbarjo, en plena natura, homes i dones plegats... respirant la bonança d'una nova primavera.

L’anada a Montsipòsit es va substituïr per anar fins al cementiri a la part de sol-ixent de l'església, davant l’escalé. Els feligresos cantaven els evangelis i es feia la benedicció del terme i després es tornava pel mateix camí cantant “Te Deum”. Val a dir que la idea no agradà als parroquians de Tortellà i davant del seu rector alguns esgrimiren la defensa de l'antiga tradició tot dient que ja estava bé com es feia, ja que : "així ho havem trobat de nostras passats". Sembla ser que la resistència popular va fer que l'antic costum de pujar a Montsiposa es mantingués viu cada tres de maig encara sense la benedicció eclesiàstica. E rector va fer els ulls grossos davant la voluntat dels seus feligresos de mantenir el ritual ancestral.

Durant el temps de la república i posterior Guerra Civil, la Santa Creu, es va destruir. Pels anys 40 encara estava en runes. L’any 1952, els veïns del veïnat de Dalt, el van reformar deixant-lo tal com el coneixem avui, un pilar quadrat de pedra, remolinat i pintat de color blanc, a sobre, una creu de ferro, tot, al mig d’un planer envoltat d’un alzinar de marfull.

<Inaguració de la Santa Creu de Montsipòsit -després de la restauració- (voltants del 1952)>.

Foto cedida per Joan Nogué -en Serrat-; ell tenia uns 7-8 anys i surt a la foto:

Qui surt a la foto? (De dreta a esquerra i de dalt a baix).

 

Homes: Masover de Manlleu, masover de la Casanova, masover de Martís -home amb gorra-, dona del masover de Martís -dona vestit fosc-, Soledad de la Quintana, Joan de la Quintana, Mossèn Joan -rector de Tortellà-, Nuri -mestressa de Duran (pubilla)-, Joan de Duran -avi d'en Josep Pararols (en Duran), Assumpció -mestressa de Duran-, Maria de la Sínia, Joan Nogué -masover de Serrat del Pont-, Pilar de cala Sila, Filomena de Serrat del Pont, Isabel de mas Duran, Maria de Manlleu, en Xinto -bover de Manlleu-, Dolors i Emilia de mas Duran, Narcís Fontàs de can Sellés, Joaquim Pagés Manté, Joan Nogué -en Serrat-, Paula -criada de les mestresses de mas Duran-.

<Inaguració de la Santa Creu de Montsipòsit -després de la restauració- (voltants del 1952)>.

Foto cedida per Joan Nogué -en Serrat-; ell tenia uns 7-8 anys i surt a la foto:

Qui surt a la foto? (De dreta a esquerra i de dalt a baix).

Ruta des del Pont del Llierca: AQUI

Foto any 2014

Foto any 2014

Foto any 2014

Explica'ns més coses... escriu a comentaris, ens ajudaràs a millorar l'espai: #ViuAltaGarrotxa!

Comparteix a les xarxes socials:

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly