Return to site

La Balma del Corneta

· Alta Garrotxa,Balma,Paisatge

Paisatge, toponímia i patrimoni de l'Alta Garrotxa:

La Balma del Corneta

(Bauma del Corneta)

La balma -bauma- del Corneta és un abric rocós de cavitat calcària horitzontal de no gaire profunditat, penjada al mig de la cinglera que queda per sota el coll de la Bassa, quant el puig de Plansesserres descendeix cap al gorgs profunds de la riera d'Escales, a l'est i molt propera a la casa del Maranyó, terme de Montagut i Oix (Garrotxa). És coneguda per rebre el nom d'un corneta d'infanteria; a saber si carlí o lliberal.

És una balma gran, d'uns 500 m2 i una alçada que va des dels 15 metres a l'entrada a 2 metres al fons, que s'endinsa dins el rocós calcàri uns 30 metres des de l'entrada. La balma és troba en una cinglera orientada al sud, envoltada d'alzines, no la veus fins que hi arribés. Des de l'altra banda de la riera d'Escales, per la zona de Santa Bàrbara de Pruneres la pots arribar a intuir encara que quedi força camuflada. En èpoques plujoses hi ha humitat dins la balma, amb goteix d'aigua tot i que és dificil veure estalactites.

Algunes dades:

Municipi: Montagut i Oix, Veïnat d'Escales

Latitud: 42.28534 | Longitud: 2.57387 | Alcada: 576

Ref.: Lloc, Indret, orografia. Toponímia d'indret.

Topogràfic: https://goo.gl/u36mhj

L'accés directe a la balma només és possible a peu, a través d'un corriol que hi arriba. El corriol surt del camí que connecta la casa del Maranyó amb el coll de la Bassa i que baixa cap el coll de la Veta i als gorgs de la Riera d'Escales. El vehicle l'haurem de deixar o bé a Oix, o Santa Bàrbara de Pruneres o a Sadernes; sigui on sigui la sortida s'haurà de caminar un promig de dues a tres hores per arribar.

La ruta traçada més concorreguda d'accés a la balma sol ser des del coll de la Bassa, a la part sud-oest de la casa del Maranyó, per on hi passa el sender que connecta la casa del Maranyó amb el coll de la Bassa i seguim cap avall per arribar al coll de la Veta i els engorjats de la Riera d'Escales. Des del coll de la Bassa gaudirem de molt bones vistes, anirem pel camí que marxa al sud-est. És el camí que baixa a la Veta i a la Riera d'Escales. En un revolt, on el camí fa una llaçada, trobem una gran fita que ens senyala l'entrada de la Balma del Corneta que serà de dalt cap a baix i per llevant. És un accés únic i una forta olor a cabra ens marcarà l'arribada de cop a la balma-

Fotografies del coll de la Bassa:

Origen del topònim:

L'any 1984 es publica el llibre "Caminant per l'Alta Garrotxa" -autors: Ramón Sala, Narcís Puigdevall i en Josep Mª Melció-, quant fa referència a la balma del Corneta cita, que el nom es deu que aquí hi va morí un soldat, un corneta de l'exèrcit liberal que malferit per la topada amb els carlins a la batalla del Toix es va refugiar a la balma amb la dissort de morí (1). Se'n descriu la llegenda sense assegurar que sigui així.

La veritat és que el topònim que rep la balma tè cert aire de llegenda popular, fruit d'una combinació d'elements, més o menys creïbles, com potser l'èpica d'un combat entre lliberals i carlins -molta conflictivitat a la comarca-, el ressó de la victòria per part dels carlins, possiblement la cavitat ja rebia el nom del corneta sense saber molt bè per què, o se'n deia una altra balma i aquesta al ser més gran és confon de nom, etc. Aquesta popularitat de fets, juntament amb la gran dimensió de la cavitat, traspua a la gent del territori i la balma se li asigna el nom del "Corneta". I, amb el temps, per via oral, esdevé un indret conegut; amb el temps, s'escriu.

Fotografies de la cova:

Curiosament, de balma del Corneta per l'Alta Garrotxa en coneixem tres. Totes es localitzen a poca distància entre elles. La més gran i coneguda és aquesta que he descrit. N'hi ha una altra a la serra de Bestracà, sobre Romagueres, al solei, més petita. I, una tercera, entre el Bestracà i la Rabassa, veïnat de Pera, en el terme de Montagut i Oix. Aquesta, també rep el nom del Trompeta, Pairer i de la Rabassa. És una petita cavitat on es va trobar l'ossada d'un home, mort a mitjan segle S. XIX, que bé podria tractar-se del cos del Corneta; segons en Josep Vilar en el seu llibre de Trabucaires (2). A les altres dues cavitats mai s'ha trobat cap resta ni cap corneta; que se sàpiga.

Breu referència:

El 14 de març de 1873 a prop de Toralles va tenir lloc la "batalla del Toix", dins els enfrontaments de la Tercera Guerra Carlina. L'exèrcit lliberal, comandat pel general Nouvillas procedent de Girona, anaven a Olot per enfrontar-se als Carlins d'en Francesc Savalls que s'havien fet forts a la comarca. Per evitar el pas per Castellfollit de la Roca, dominat pels carlins van desviar-se cap a Castellar i la Vall del Bac. Els astuts Carlins els esperaven i els van infringir una derrota severaLa llegenda popular diu que un soldat corneta d'infanteria de l'exèrcit lliberal, comandat pel general Nouvilas, va ser malferit i fugir, com tan d'altres soldats. Desorientat i sense cap asitència va refugir-se i morí a la balma. D'aquest fet en surt el nom de "Balma del Corneta", encara que ningú mai ha trobat cap esquelet ni corneta.

Un altre fet a remarcar és la documentació trobada a l'Arxiu Municipal de Montagut i Oix on podem localitzar dades més precises d'aquest personatge; el Corneta. La documentació fa referència a un cap de quadrilla carlí de la segona carlinada.

A l'arxiu d'Oix es troba un document escrit per un comandament militar i adreçat als pobles de Montagut, Oix, Sadernes, Entreperes, Gitarriu, Bassegoda, Corsavell i LLiurona, on el responsable de l'últim ponle havia de tornar la missiva a Besalú, deia:

Las justicias de los pueblos notados al margen aberiguarán ynmediatamente la dirección que han llevado o punto donde se encuentrean la gabilla del Corneta y Maurici y todas la demas noticias conducentes al servicio de S.M. la Reyna.

 

Dios guarde a V.V.M.A

 

Tortellá, 28 octubre de 1847

Un segon document trobat és l'esborrany d'una carta escrita pel batlle d'Oix i adreçada a la Comandància General del Districte d'Olot, en contesta a un ofici en el qual es demanaven explicacions d'un incident ocorrregut en un hostal d'Oix en què estava implicat un tal "Corneta".

Noticias que se han adquirido acerca del Cabecilla Corneta. Serían como las tres de la mañana del día quatrom de deciembre que llegó a la taverna con la compañía y llegando a la casa de José Basayria (Hostal de can Jep Simonet) se dió un golpe con la carrabina ensima la escalera donde se disparo entrando el tiro por ensima de un muslo adentro el bientre y desde luego pidio al Sr. cura y acudió suministrandole el Santíssimo Sagramento de la penitencia yso testamento en poder del Sr. cura de este pueblo y entranto que disposaba los facciosos de la compañía le compusieron una litera y se llevaroan en dirección a la montaña acia la parte de Francia con toda prisa que pensarse podian sin que por el presente aya sido posible el descubrir su paradero algunos disen es muerto pero no se puede saber de cierto.

 

Dios gde a V.m.a

Oix, 10 de diciembre de 1847.

D'aquests documents en podem extreure que un tal "Corneta" (bandoler) es mou pels voltants d'Oix; això passa pels volts de 1847, dins el període de la segona carlinada. Recordem que la batalla del Toix té lloc a la tercera carlinada (any 1873). Del text podem afirmar que la relació entre la gent del poble d'Oix; i de retruc d'altres de la zona, i els trabucaires (bandolers carlins) era bona. Existia certa convivència. Els bandolers feien la seva vida al marge de la llei, amb certa llibertat, i la gent de l'entorn, tenia certa condescendència. Les autoritats militars i de govern n'eren conscients. A fi i efecte de mermà els recursos que proporcionaven la gent del territori als trabucaires, l'autoritat governamental, decretava represàlies. En concret, pels fets descrits,van fer tancar i tapiar un seguit de cases. Al poble d'Oix, l'hostal de can Simonet ("por ser abrigo de la gabilla de los trabucayres". es cases de ca la Nina i can Mau, per què hi vivien membres de la seva colla. La casa del Maranyó (veïnat d'Escales) i la casa de Bestracà -Mestracà- (serra de Bestracà) van ser tancades i tapiades, la gent que hi vivia eren còmplices dels bandolers.

A prop d'aquestes dues cases localitzem dues balmes anomenades del Corneta, la balma grossa del Corneta a prop del Maranyó i una segona balma del Corneta (o del trompeta) a prop de Romagueres (serra de Bestracà).

El Corneta no se'n va sortir. El seu nom autèntic era Joaquim Sans i n'era de Camprodon. Del Corneta no se'n sap gaire més; realitat o llegenda, avui perduren dos noms de balmes on, segurament, s'hi amagava amb la seva colla.

En el llibre els "Trabucaires" d'en Josep Vilar, encara es fa referència a una tercera balma del Corneta, dins la propietat del mas Pairer, entre Bestracà i la Rabassa, veïnat de Pera, en terme de Montagut i Oix. En aquesta petita cavitat es l'únic lloc on s'ha trobat l'ossada d'un home, mort dins el S. XIX. Vull pensar que era el jove "Corneta".

NOTES:

- (1) "Caminant per l'Alta Garrotxa". Ramon Sala i Canadell. Narcís Puigdevall i Diumé. Josep Mª Melció i Pujol.

- (2) "Els Trabucaires" Quaderns de la revista de Girona. Josep Vilar i Vergés. Pàguina 60 | capítol 25.

- Del Toix als camps del Canadell (1874). Restes testimonials del conflicte carlí. Xavier Valeri.

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly