· Alta Garrotxa,Història,Turisme

L'avi Siset era un home menut, calmat i discret. Amb alguns cops de geni, però amb un cor enorme i una paciència infinita amb els més petits. Era calb, prim i de rostre masegat pel pas dels anys i per la duresa d'una vida llarga i severa, que l'havia portat a fer de barber a Besalú, a fer figures d'escacs i culleres de boix a l'Alta Garrotxa, a ser regidor per l'Esquerra de Macià i Companys, a lluitar pels seus ideals republicans durant la guerra, a reconstruir com a presoner –a l'hivern i amb els peus en remull– el pont bombardejat sobre el Fluvià, fins a passar els seus darrers anys, com un símil de la seva vida, vora els meandres plàcids del Ter a Verges, on el riu divaga lentament per aquesta plana que és el dibuix dels déus. Així és com jo el recordo, als meus nou anys de vida, quan va morir als 94 anys.

Autor de l'escrit: El bésnet PONÇ FELIU

Qui és l'avi Siset?

Narcís Llansa i Tubau va néixer el 4 de març del 1887 a Tortellà (Alta Garrotxa). Fill únic d'una família dedicada a l'elaboració artesanal de culleres de fusta, als sis anys es va establir amb els seus pares a Besalú (Garrotxa), on la gent el coneixia pels noms d'avi Llansa, vell Llansa o Siset Llansa. Va compaginar l'ofici de barber i de culleraire, aficionat a confeccionar culleres de boix i figures d'escacs. També va muntar un taller d'espardenyes de llata. Aquest petit negoci li va permetre no passar gana durant la guerra del 1936 al 1939. Va ser regidor de l'Ajuntament de Besalú per ERC durant la 2ª República. Entre les responsabilitats del seu càrrec hi havia la d'arreglar el cementiri municipal, on reposa des del 14 d'octubre del 1983, el dia en què va morir, als 96 anys.

Recull històric:

La sagrera de Santa Maria de Tortellà esdevé un poble lliberal i republicà, gràcies al desenvolupament artesenal i comercial que s'inicià a la segona meitat del segle XVII, fins a esdevenir cap a l'any 1780 un poble d'un potencial econòmic extraordinari. El poble entra en contacte amb nova gent procedents de tots els punts de Catalunya, solen ser negociants per fer comerç amb la resta d'Espanya i França. També arriben un gran nombre d'artesans d'origen francés establerts a partir de 1776. L'influència, les noves maneres de fer i d'organitar-se; les idees liberals qüestionen el sistema socio-econòmic de l'Antic Règim. Tortellà per sobreviure s'obre a l'artesania, a la manufactura del cotó, a jugar un paper de frontera i connexió entre un món rural i feréstec -l'Alta Garrotxa i el Vallespir- amb un món sustentat per la indústria -el Fluvià en avall cap a Girona-. Tortellà aposta per un canvi de model que arrela profundament, i no es d'extranyar, doncs, que els tortellanencs participin en els conflictes i morin en la defensa dels seus ideals lliberals, sobretot, en les topades dins la "tercera carlinada". Fou a la tarda del 21 d'agost de 1873, quant les tropes carlines comandades per Alfons -germà de Carles VII- i pel general Francesc Savalls Massot inicien l'atac a Tortellà, poble lliberal, ultrarepublicà i anti-carlista. L'atac es conegut com la "Crema de Tortellà" i aquest fet queda gravat en la memòria col·lectiva. De ben segur que la família Llansa-Tubau ho viuen en primera persona.

Foto de la "Crema de Tortellà" - Agost de 1873.

En Siset Llansa neix 14 anys després d'aquests fets, la seva família i veïns encara tenen ben present els fets, ferides, la misèria i la ruina que ha dut la crema del poble. El desig del poble per commemorar l'atac, l'incendi i la resistència fa que es celebri, a partir del 1877, la "Festa de la Crema", i a partir del 1880 es reclama la cosntrucció d'un monument pels herois de 1873, fet que tindrà lloc, definitivament, el 1920 -situat a la part de l'entrada a mà dreta del cementiri municipal, el 1939 es fa treure. Quant té 6 anys, la seva família s'estableix a Besalú. S'emporten mobles, roba, rècords i l'esperit de resistència republicana forjada durant anys a Tortellà. El pas del temps i una vida quotidiana deixa la seva petja com a baber, culleraire i republicà fets com la setmana tràgica, les dos guerres mundials, la proclamació de les dues repùbliques, la guerra civil, l'opressió del franquisme, la mort del dictador... i una cançó on és al·ludit -l'Estaca d'en Lluís Llach-, configuren una mirada personal d'enfrontar la vida.

A l'inici dels anys seixanta, Narcís Llansa passa els estius a Verges (Baix Empordà) a casa de una de les seves dues filles. A Verges, comparteix llargues estones jugant el joc de la botifarra amb el seu nét, Ponç Feliu, i els seus amics, entre els quals hi ha un adolescent, en Lluís Llach. Li agrada pescar als arenys i sorrals del Ter, mentre els nens van amb bicicleta, amunt i avall, en Lluís s'acosta a parlar amb l'avi Siset i es diuen coses.

“Les carpes podien estar-se ben tranquil•les perquè, al cap de molt poc estona, com qui estira un fil o inicia una sessió d’hipnosi, l’avi Siset m’embadalia explicant-me les seves coses. Coses: Quina paraula tan estranya! Ara diria que em donava lliçons de filosofia, història i vida”, diu Lluís Llach.

El 1968, Llach, compon "l'Estaca" inspirant-se en les converses que uns anys enrere, siguent jovenet, educat en un ambient conservador i molt religiós amb pare alcalde franquista de Verges, va tenir amb el barber republicà nascut a Tortellà. Es diu, encara que en Llansa no en feia gaire cas, que va ser la primera persona al món que li va parlar a Lluís Llach de catalanisme, de llibertat, de República, i això el va marcar moltíssim quan tenia no més de 14 o 15 anys. En l'opressió del franquisme, Lluís Llach va aprendre de Narcís Llansa les primeres lliçons d'història i política. L'estaca, que va néixer com a peça de complement per al tercer disc senzill de Lluís Llach, és potser la cançó en català més popular. Se n'han gravat més de cinquanta versions, en occità, polonès, alemany, basc, anglès, cors, francès, etc. S'ha difós arreu del món i se l'han feta seva des del sindicat obrer polonès Solidarnösc fins a l'Associació de Dones Revolucionàries Afganeses.

Aquest darrers mesos de la tardor de 2017, he tornat a escoltar "l'Estaca", sé que molts ho hem tornat a fer, però no som prous...

La meva generació hem nascut amb la cançó, però la cançó ens porta més lluny, ens porta a escoltar l'experiència de l'avi que li explica al jove que cal paciència: "No veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-la mai no podrem caminar."; i aquest li dóna la indicació que l'única forma d'alliberar-se'n és mitjançant l'acció conjunta: "Si estirem tots, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar."

El 1985, Lluís Llach va cantar aquesta cançó al camp del Barça.

La lluita per l'alliberament és dura, no para, no té descans... la recuperació del mal infligit pels tirans es realitza en cada pausa, això queda reflectit a: "Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran."

La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica en els últims versos. Una vegada mort l'avi Siset, el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions, amb la nova estrofa: "I mentre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar."

Com a curiositat, quan Llach compongué la lletra utilitzà columna en lloc d'estaca. Fou en les revisions posteriors de la lletra que es va suggerir canviar columna per estaca.

Apunt per la reflexió:

Fem memòria d'on venim, detectem la tirania, no defallim i junts serem!

Referències:

- Article de XEVI PLANAS: https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-735233

- Bayer Castanyer, Robert. Tortellà, (1991)

Autor del post:

Albert Vergés Sarola ·

Contacte: +34 606026318 - lalbertverges@gmail.com - http://www.viualtagarrotxa.cat

Explica'ns les teves impressions en els comentaris del post, m'ajudaràs a millorar-lo!

Comparteix a les xarxes socials:

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly