Return to site

Fer Ratafia "casalona"

· Ratafia,Receptes,Herbes

El licors sempre han estat molt presents a la nostra societat, només cal veure en Pau Riba. I d’entre ells, en destaca un: el Sant Grial del beuratge…. "la ratafia".

La ratafia a la nostra terra és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a digestiu després de dinar acompanyant el café.

La ratafia garrotxina és feta d'aiguardent adobat amb un grapat de variades herbes; una cinquentena... tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, segons la tradició 40 dies.

*Bé, abans de començar, deixa’m dir-te que cadascú fa la ratafia casolana com vol - o com li surt-... la majoria com podem.

Per a l’elaboració de ratafia no es necessita gaire material ni cal que aquest sigui sofisticat. Ens cal:

• Una garrafa que pugui acollir més espai que els litres d’aiguardent que vulguem fer. Per anar bé millor de vidre clar i si és possible amb algun tipus de protecció i de coll ample. La típica garrafa per confitar els bitxos de l'hort.
• Guants per manipular les nous (taquen molt els dits)
• Ganivet / tisores

• Un embut
• En el cas que s’hagi de rebaixar l’aiguardent, caldrà disposar d’aigua embotellada i sucre, un pot i un fogó per elaborar el xarop.

Comencem a omplir la garrafa:

  • 3 litres d’aiguardent, 12 brots de menta, 2 de tarongina i sàlvia, 4 brots de Maria Lluïsa, 15 grans de ginebró, pela de llimona, 12 flors de camamilla i la clau de volta de l'invent:  5 NOUS VERDES (tria bé o se n’anirà l’invent a pastar fang).

Tot això, 3 setmanes a sol i serena, fem alguna volta al pot de tant en quant; remenar el tema sempre va bé.

  • Ara, passat aquest temps de maseració inicial, cal tritura-ho tot i afegeix-hi 1 branca de canyella, mitja nou moscada i 9 claus (recomanació ni a la ferreteria ni al xino els trobaràs... ups!)

Tanca de nou, i 5 setmanes més a sol i serena; així fem els 40 dies de la dita recepta tradicional.

Un cop arribat al termini, ho coles amb compte amb un paper de vidre o un drap de fil, i a tastar-la... si ha sortit bé a gaudir de la flaire de la nostra terra aspra. Sinó haurem de modificar la base amb aigua i sucre (xarop); o bé deixar-ho corre i tornar-hi l'any vinent!

Us recomano envellir el producte durant un parell de mesos en una garrafa de vidre o millor en una bóta de roure; la barreja s'acaba de moldejar i agafa cos madur. Com que durant el procés d’envelliment acostuma a quedar tèrbola, abans d’embotellar-la definitivament convé tornar a filtrar-la.

Les receptes passen a formar part del patrimoni familiar, són elaborades amb ingredients de la zona i se’ls atribueix propietats beneficioses ...”

Us deixo un video d'auto-ajuda:

Pel que fa als ingredients:

L’aiguardent
Un costum molt generalitzat, per la seva facilitat i practicitat per a fer ratafia, és utilitzar a qualsevol dels aiguardents anisats preparats per a la elaboració de ratafia. Sovint els trobem ja ensucrats i aromatitzats amb anís (per tant no caldrà afegir-ne posteriorment quan fem la ratafia). Recomano el dolç d'uns 20º d'alcohol

El xarop (només en el cas que necessiteu rebaixar l’aiguardent)
És l’element que dóna cos al licor i també es coneix amb el nom d’almívar. S’obté per dissolució de sucre en aigua calenta. Si es vol aconseguir un licor totalment transparent i llampant, s’ha d’aconseguir un xarop ben clarificat.

Les nous verdes
L’element que distingeix la ratafia catalana és la nou verda; es recull pels volts de Sant Joan. Ens hem d’assegurar que estiguin ben netes. Hi ha qui l’aixafa i la deixa unes hores a la fresca i qui només hi posa la pela, que és la que dóna color al licor (la part interior li dóna un gust més amarg).

Les espècies
Les espècies més utilitzades són la nou moscada, els clavells, l’anís estrellat, el comí i la canyella. Cal tenir cura de no excedir-se en cap element, ja que d’altra manera la ratafia pot sortir amargant o bé pot notar-se massa un sol gust, tot i que hi ha receptes de ratafia que són monogràfiques d’espècies. Recordem que alguns preparats anisats ja porten anís estrellat i no caldrà posar-ne. Haurem de tenir en compte que en funció del grau que s’hagi de rebaixar, caldrà posar-hi més quantitat d’herbes i nous perquè no ens quedi fluixa d’aroma i gust.

Les herbes
Pel que fa a les herbes, s’ha de procurar escollir les que ens agradin més i, a banda d’això, que estiguin ben netes (de sorra, teranyines…).
A les receptes bàsiques agafem les que siguin més oloroses d’entre les mentolades i les cítriques o que tinguin propietats digestives i estomacals, ja que la ratafia s’acostuma a prendre després dels àpats, amb les postres, i ben segur que l’estómac ens ho agrairà. Tot i així, hi ha receptes en què s’utilitzen herbes de tot tipus de propietats medicinals. És millor posar les plantes seques, però també es poden posar acabades de collir. Cal però, que estiguin ben netes.

Podeu consultar aquest llistat d’herbes de la ratafia amb el nom científic, les seves propietats i quina part se n’utilitza.

Per cert sempre hi ha l'opció de comprar el preparat d'herbes a qualsevol herbolari o botiga especialitzada, per exemple Can Morera; així ens estalviem la recerca d'herbes i la dificultat de mesurar-les (kit de la qüestió).

Autor del post:

Albert Vergés Sarola ·

Contacte: +34 606026318 - lalbertverges@gmail.com - http://www.viualtagarrotxa.cat

Explica'ns les teves impressions en els comentaris del post, m'ajudaràs a millorar-lo!

Comparteix a les xarxes socials:

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly