Return to site

Aeròdrom 3110: Capitol 1

Pla de Tapioles, Tortellà, Garrotxa (Catalunya)

La petita història de l'aeròdrom militar republicà del pla de Tapioles a Tortellà, Garrotxa (Catalunya) (1936 - 1939).

Capitol 1: Context

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, unes tres quartes parts de la flota militar del govern de la República eren avions, entre d'altres, uns 550 caces. Les aliances internacionals a un bàndol i la falta d'organització, els van anar fent perdre l'avantatge. Tot i així, va mantenir diversos camps d'enlairament i tallers de construcció d'avions. De totes les batalles que es van lliurar a Catalunya entre el 1936 i el 1939, potser les que formen part de la guerra aèria són les menys recordades, tot i que van ser determinants.

A la primera Guerra Mundial la força aèria es va rebel·lar com un arma d'un potencial immens. Els petits avions que només servien per a observació van donar pas a dirigibles capaços de creuar el mar i arribar a Londres, on va esdevenir el primer atac el 1915. La nova realitat de la guerra per l'aire s'obre pas i permet atacar territori enemic, lluny del front i molt més lluny dels metres que arriba l'artilleria. Així, amb l'aparició dels dirigibles i més tard amb els bombarders, la guerra ja es podia endinsar a la rereguarda enemiga. Londres, va rebre el primer atac aèri, el 3 de juny de 1917. Els avions van creuar el Canal de la Mànega, bomberjedant després un barri fabril de la capital amb el resultat de més de cent seixanta morts. Però si bé a la Primera Guerra Mundial, l'aviació va néixer com a arma destructiva i estratègica, el fet de trobar-se als seus inicis no li va permetre esdevenir un factor per decantar la balança.

Els pròspers anys vint, amb una burgesia abocada al somni de l'aviador i la conquesta de l'aire es van carecteritzar per una evolució de l'aviació, bàsicament civil.

Els principis de l'aviació a Espanya.

Al voltant de 1900, ja existien a Espanya, aficionats a l'aeronàutica que bé, feien ascensions en globus, o es treien el títol de pilot fora d'Espanya. Les Forces Aèries es van constituir en Espanya, el 2 d'abril de 1910 per mitjà d'un reial decret, com a conseqüència del desenvolupament d'aquesta arma, i també per reial decret el 28 de febrer de 1913 es va crear l'Aeronáutica Militar, que incloïa l'Aeroestació i Aviació depenent de l'arma d'Enginyers amb caràcter d'experiència, creant-se també el primer aeroport militar de Cuatro Vientos.

Henry Farman, el primer avió militar que es va utilitzar a Espanya.

D'aquesta època, és de destacar la construcció del dirigible España, per part de Leonardo Torres Quevedo i el capità Alfredo Kindelán, que van fer una demostració des de l'aeroport de Guadalajara. També va ser el capità Kindelan, l'encarregat de comprar els dos primers avions de guerra, que van ser dos Farman. Posteriorment i com a conseqüència de diversos fets originats per les crisis en territoris colonials, i la fi de la Primera Guerra Mundial, es va crear, també per reial decret, el 13 de setembre de 1917 l'Aeronautica Naval, depenent de la Marina, que es va establir en el nou aeroport conjunt de los Alcázares, on podien actuar els hidroavions. No va ser fins al 19 de desembre de 1918, que un altre reial decret passà a fusionar-la amb l'Aeronáutica de Guerra, passant a crear l'Aeronáutica Militar.

Desenvolupament

La indústria espanyola va mirar d'adequar-se a la nova arma, i és quan sorgeixen indústries com CASA o Hispano Suiza fàbrica de Guadalajara. El 1914 fou quan Hispano Suiza de Barcelona, creà el motor V8, que amb diverses llicències a tot el món, se'n van fabricar al voltant de 90.000, ja qui diu que va ajudar a guanyar la guerra als aliats.

Aquestes indústries, junt amb altres, com Talleres Hereter de Sant Martí de Provençals (Barcelona), que abans es dedicaven a la construcció d'avions civils, també es dóna el cas, que acabada la Gran Guerra, s'omple les forces aèries de material de rebuig d'aquesta guerra, ja que ha demostrat que en un futur, l'aviació serà una arma important.

Durant l'any 1926 tingué lloc els raids aeris per part de l'aeronàutica espanyola, tals com el vol transoceànic del Plus Ultra, el raid a Filipines per part de la Patrulla Elcano, o el raid de la Patrulla Atlàntica. Durant l'any 1927, es declara vencedor el Nieuport 52, com avió de caça que equipara l'Aeronàutica Militar, passant-se a fabricar sota llicència a Hispano Suiza de Guadalajara. També en 1928, tingué lloc el raid SevillaNaziriyah (actual Iraq) amb el Breguet 19 anomenat Jesús del Gran Poder, que després va fer el vol que sortint de Sevilla, va arribar fins a L'Havana (Cuba), després d'haver recorregut Amèrica del Sud, en el 1929.

Naixement de les FARE

Escut dels pilots de les FARE

Les Forces Aèries de la República Espanyola, neixen com a conseqüència de la proclamació de la Segona República Espanyola en l'any 1931. Continuen sent dues branques, l'Aviació Militar, i L'Aeronàutica Naval, depenent de l'exèrcit de terra la primera, mentre que la segona depenia de la marina. Encara que després, en 1933, les dues van passar a dependre de la Direcció General d'Aeronàutica, que es va crear per un reial decret, continuant sent independents l'una de l'altre. A partir de 1933, l'Aeronàutica Naval va a passar a denominar-se Aviació Naval, continuant depenent de la marina, encara que al seu personal li agradava dir-se de l'Aeronaval.

És en aquesta època que es realitzen els primers assajos de la Cierva amb el seu autogir Cierva C.30.

Per reial decret, el juny de 1931, desapareix l'Aeronàutica Militar, que passa a dependre directament al Ministeri de la Guerra, i el novembre es passa un comunicat per el que es reordenen les forces aèries de la península.[8] El juny de 1933, és nomenat el capità Warlela Cap del Servei de Fotografia Aèria, per l'avanç cadastral. L'octubre de 1934 esclata la revolució minera a Astúries, on per primer cop es fan servir els autogirs com a mitjà d'observació. El juny de 1936, es reordena l'Aviació militar en regions aèries.

Quan esclata la Guerra Civil espanyola, l'aviació es divideix en els dos bàndols, les FARE i L'Aviació Nacional (seguidors del general Franco), havent-hi els primers dies, molts moviments d'avions i pilots que s'intercanvien de bàndol, i sent requisat qualsevol aparell capaç de volar. Aviat tot va canviar amb la connivència dels governs feixistes d'Itàlia i Alemanya a L'Aviació Nacional. Les firmes italianes van vendre avions just a l'esclat de la guerra, formant "La Aviación del Tercio". Són armes modernes que es veuran complementades amb la'rribada d'un cos expedicionari alemany que rebrà el nom de la "Legión Cóndor".

Les FARE, van haver de cercar ajuda internacional, que va ser moltes vegades rebutjades per les forces parlamentàries dretanes a França, i polítiques no intervencionistes en la resta d'Europa. L'únic país que va fer una aportació de qualitat, va ser la Unió Soviètica, a canvi sempre d'uns preus molt elevats. Els més coneguts van ser:

El Polikàrpov I-15 "Чайка" (Txaika, 'Gavina') va ser un caça soviètic que va ser enlairat per primera vegada l'octubre del 1933 pel pilot de proves Valeri Txkàlov. També va ser conegut com a Xato arran de la seua participació en el bàndol lleial durant la Guerra Civil espanyola. És considerat el primer caça català de tots els temps

El Polikàrpov I-15 "Чайка" (Txaika, 'Gavina') va ser un caça soviètic que va ser enlairat per primera vegada l'octubre del 1933 pel pilot de proves Valeri Txkàlov. També va ser conegut com a Xato arran de la seua participació en el bàndol lleial durant la Guerra Civil espanyola. És considerat el primer caça català de tots els temps

Les FARE van desaparèixer amb la pèrdua de la guerra per part de la República, i molts dels seus aparells van acabar en mans de les forces aèries de Franco.

En resum, la Guerra Civil Espanyola es el banc de proves de la força aèria i un nou concepte de la guerra moderna. La reraguarda ja no és un espai segur ni tranquil, cal considerar-la com un altre front de guerra. D'aquí que es bombardegi una fàbrica per paralitzar la producció, una ciutat per desmoralitzar la població civil que hi viu, destruïr punts estratègics de comunicació com ponts... tots aquests elements s'acaben implementan a la Segona Guerra Mundial.

La Guerra que sempre és economia i estratègia, passa dels enfrontaments directes al control de rutes d'abastament, interceptar el comerç i la producció industrial. Si es col·lapsa l'avituallament, la fabricació, el transport i la navegació, la guerra està guanyada. Tan sols és qüestió de temps que els recursos enemics s'esgotin.

La guerra estratégica des de l'aire juga un paper fonamental en la Guerra Civil i principalment a les costes mediterrànies, on mostrà tot el seu potencial per col·lapsar l'economia i vida diària. Un vaixell carregat de benzina per als avions republicans, enfonsat al mediterràni, val més que mil canonades al front. La por dels amarradors estrangers a navegar per les costes republicanes va fer que els preus per portar queviures a la República es disparessin. Per aquest motiu l'aviació té un paper rellevant en la guerra de reraguarda; segurament, més que determinats fronts peninsulars que romanen inactius durant un llarg període de temps.

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly